Hi ha silenci a la casa, falta la teva rialla.


"Parle per tu, ara intente parlar
per tu només, excloent la possible
proclivitat a vanitats presumptes.

Jo sóc Ningú, i ningu m´anomena."

Vicent  Andrés Estellés.



La rialla berganta viu com un fil a vorera de la boca
somnis de llavi fets de carn i tendresa.

La teva rialla a la costa dels gots de fang de Portol
a prop de la curiositat de la terra, de les bimbolles de la mar,
de l´escuma de la ràbia del llop,
de l´aliment que per primera vegada
tasta la llengua i que poruga
s´amaga darrera la cova d´en Llull.

Torrentada mascle
núvol de la cara
dels ulls que son negres pedres de riu
home amb la teva rialla 
com un animal ferit amb máscara
nua fruita que convida a ésser mossegada del presoner abans d´alba
per calmar la fam de la forca.

Que sap l´arbre que la mira,  i el pa del pare
i el record que xerra a la nit
quan el melicotó
sense pell puja a la rama,
rialla amunt, rialla abaix
i mai tanta alegria em sap a tanta mort muda de espant
dins aquest silenci d´illa.

 Exiliats d´amants perduts.
La teva rialla lluny com un vaixell cap a França.
Siurells de Can Bernadí  (Mallorca)

Comentarios

Entradas populares de este blog

Reseña de "Hasta dónde el daño" de Fer Gutiérrez

Reseña "Piscina del Oeste" de Ágata Navalón

Reseña "Pústulas" by Raúl Ariza