Hi ha silenci a la casa, falta la teva rialla.

"Parle per tu, ara intente parlar
per tu només, excloent la possible
proclivitat a vanitats presumptes.

Jo sóc Ningú, i ningu m´anomena."

Vicent  Andrés Estellés.



La rialla berganta viu com un fil a vorera de la boca
somnis de llavi fets de carn i tendresa.

La teva rialla a la costa dels gots de fang de Portol
a prop de la curiositat de la terra, de les bimbolles de la mar,
de l´escuma de la ràbia del llop,
de l´aliment que per primera vegada
tasta la llengua i que poruga
s´amaga darrera la cova d´en Llull.

Torrentada mascle
núvol de la cara
dels ulls que son negres pedres de riu
home amb la teva rialla 
com un animal ferit amb máscara
nua fruita que convida a ésser mossegada del presoner abans d´alba
per calmar la fam de la forca.

Que sap l´arbre que la mira,  i el pa del pare
i el record que xerra a la nit
quan el melicotó
sense pell puja a la rama,
rialla amunt, rialla abaix
i mai tanta alegria em sap a tanta mort muda de espant
dins aquest silenci d´illa.

 Exiliats d´amants perduts.
La teva rialla lluny com un vaixell cap a França.

Siurells de Can Bernadí  (Mallorca)