Estimada Antònia Petita.

Dona de mans, herbes,

padrina jove, d'ulls d'olives

i el teu riure de torrent de Son Servera.

Lladó d'ofici, de cames convertides en  gladiols

i pols groga de "liliums".

Marxes per la porta petita.

I no puc evitar que el cap ploga moments de joia.

Padrina jove, encara guarde el mocador de pagesa.

De la teva Mare, Roca de llinatge, que tenia els ulls d'olives.

Fa tant de dany viure en una terra, on sents que el ventre

no té la sang dels teus,  mires la mar,

i vols que d'una ona

la veu torni al cor de tot allò

que ja no sura.

Et vas .

De flors.

Lladoner d'arrels.

Amb els teus ulls d'olives.

I no puc dir-te adeu amb el llavis

a la teva pell de pètal.