Una gavina petita és una gavineta.

A vegades em fa mal el cor
i una pena molt grossa
viu sargantana de cap a peus.

Començ la mutació de la terra illenca,

sentiments que ensumen moixa la tardor
a cada arbre d´espelmes.

Sense mans, ni dits, 
el coll ficat 
a una palangana roja.

Amb unes cames trencades
per serres tramuntanes;
cosides aquesta vesprada
amb agülla de pi i fil de pedaç.

Pedaç del vestit blau
que em vares llevar, i despullada,
fer retalladures
per donar menjar als coloms.

La il-lusió pot més que cap tisora;
jo, no necessit cos.

Als vaixells només els manca la fusta.

Va ésser la revenja, d´un parell de segles enrera:
Don Joan Baptista 
i una mallorquina coneguda
per madó Sal-lomé.