Cop i trau

Jo només entenc el llenguatge del cor,

disculpeu el meu coratge

de no distingir les ones de la Mediterrània,

i que la sal dels meus llavis

sigui la mateixa per a tothom.

Disculpeu si la meva llàgrima

és per aquell que fuig de la incertesa,

i que la injustícia tingui el mateix preu

per a qualsevol ànima de la vall.

Jo només entenc dels ocells

amb el niu que creix dins l’arbre

d’una ciutat que, com una casa, ha obert

les seves portes, donant-me pa i fortuna,

l’abraçada de l’amic,

el pasturar pel camp com la vella cabra

que sóc, mallorquina.

Jo escric paraules.

I res més que això, dins la bondat

d’una mirada sucre.

Jo sóc res, i ningú.

I vull la pau al món, al carrer i a la llar.