Cop i trau
Jo només entenc el llenguatge del cor,
disculpeu el meu coratge
de no distingir les ones de la Mediterrània,
i que la sal dels meus llavis
sigui la mateixa per a tothom.
Disculpeu si la meva llàgrima
és per aquell que fuig de la incertesa,
i que la injustícia tingui el mateix preu
per a qualsevol ànima de la vall.
Jo només entenc dels ocells
amb el niu que creix dins l’arbre
d’una ciutat que, com una casa, ha obert
les seves portes, donant-me pa i fortuna,
l’abraçada de l’amic,
el pasturar pel camp com la vella cabra
que sóc, mallorquina.
Jo escric paraules.
I res més que això, dins la bondat
d’una mirada sucre.
Jo sóc res, i ningú.
I vull la pau al món, al carrer i a la llar.
Comentarios
Publicar un comentario