sábado, 7 de mayo de 2016

Pedra de llentia que viu diferent a la muntanya d´un petit món negre.

Era de petita
una llentia dins un plat de terra.

¿Qué dic ara?

Una pedra ficada
en un paquet de llenties.

De nina, al carrer amb la pluja-rialla
de les altres que portaven tacons i els ulls pintats de rosella
em convertia en fulla
de vent trencaclosques.

Fugint per les cantonades
com una fura que no entenia
la seva distinció
a lluny de tot
a prop de Llull.

Poeta, poeta, poeta de trunyelles, feta de corda.

Aturará la ventolada?

La pepa envellida
i les magranes porten la sang de les nits de les dents corcades.
Poeta de merda
treu l´ala i pensa amb les arrels de les teves senalles.



No hay comentarios:

Publicar un comentario